M'ha tornat el gafe

Avui ha sigut un dia gafe, feia temps que no em passava res, ja em semblava a mi que això no podia ser...
Aquest matí he anat a buscar el metro, hi havia "severe delays", vaja que els Anglesos són uns exagerats i només ens hem hagut d'esperar 5 minuts de rellotge, però tenint en compte que els metros passen cada minut, els vagons s'han anat omplint més del que és habitual. La gent veia el tren parat, i cap a dins!! Hem començat a suar tots (en aquests moments te'n dones compte que realment Anglaterra és un país que no està preparat per la calor, l'aire acondicionat no saben ni que existeix!!). Tornem al tema, estavem colocats al metro tipus tetris, a mi m'han començat a venir uns sofocos... Per distreurem he començat a mirar els meus companys de viatge, just a davant tenia un senyor d'origen hindú, d'uns 40 anys, amb el seu trajo i corbata, que realment ho estava passant malament, suava com si estigués en una sauna, si hagués tingut un kleenex a mà li hagués eixugat les gotetes del front que li queien. El metro finalment s'ha posat en marxa, he continuat observant el senyor, i va i el tio, tot i no poder moure ni un dit de com anavem d'apretats i amb tota la calor que estavem passant, s'ha adormit!! Increible!! El tio dret i el cap que li pesava d'un costat a l'altre. Jo reia per sota el nas, quina situació més graciosa, quan de cop, el senyor: cap endavant, cap endarrera, cap al costat, cap cap a l'altre costat i plazz!! Frenaso al pal de ferro, però ho ha trobat tobet... Tot el front suat ha anat a parar a sobre la meva mà. No li ha fet falta kleenex, ja li he servit jo. S'ha despertat de cop, i m'ha dit "Sorry...", i jo pensant... "Sorry???? Ta mare!! Quin fàstig pavo!!!"
Finalment he arribat a la feina. He fet el meu ritual de sempre. Saludar a tothom, engegar l'ordinador, preparar-m'he la feina pel dia i després agafar la meva ampolla d'aigua i anar-la a omplir a l'aixeta que tenim a la cafeteria. La porta de la cafeteria s'ha d'empènyer i a vegades va una mica dura, així que amb la mica de mala llet que portava del metro, diem que m'ho he agafat amb ganes, braç estirat, mà plana a davant iiiiiiii, merda!! Un tio que anava a sortir de la cafeteria m'ha obert la porta per l'altre costat i he entrat disparada... Una mica més me l'emporto per endavant, sort que pogut frenar en una taula.
Després de dinar he anat al lavabo, faig el meu pipi, em rento les mans i després penso... calla, ja que estàs aquí, perque no et rentes les ulleres amb sabó i així et quedaran "limpias y relucientes", les he rentat i les estava assecant amb un paper, gairebé ja estava quan m'han saltat de les mans i m'han caigut a terra, "merda!!", ja m'ha passat alguna altra vegada, així que les he recollit i... m'ha saltat un vidre!!! No veia un pijo, així que me les he posat, un vidre si, l'altre no, i amb un ull tancat per concetrar la visió, de quatre grapes al terra del wc de Burberry buscant el vidre. M'ha costat una mica, finalment l'he trobat, estava sencer, i gràcies també que no ha entrat ningú al lavabo durant el meu espectacle.
Amb tot això, necessitava anar a caminar i a prendre l'aire. Com que era després de l'hora de dinar, he sortit a buscar un cafè. Me n'he anat a l'Starbucks. "Grande cafe latte, please???", he pagat, em donen el canvi, me'n vaig al final de la barra a esperar el cafe take away, quan veig que a la barra ja hi ha un cafe preparat. "No crec que sigui el meu..." M'he esperat, m'he esperat... Han servit a l'altre gent que anava darrera meu, quan finalment pregunto: "Es meu aquest cafe??", la tia antipatica m'ha dit que si, segur que hi havia escupit... Com a mínim estava fet molt abans de que jo demanés, però amb el dia gafat que havia tingut, ho he agafat i no he dit res més. Me n'he anat a posar el sucre, obro el cafè, poso el sucre, remeno, torno a tancar, i... se m'ha aixafat el got de paper de merda que donen i m'ha caigut 1/4 del cafè per sobre, m'he tacat, cremat la mà, un desastre!! Amb tot de tovallons ho he intentat solucionar, he intentat acabar de tancar el got de paper amb la tapa de plàstic i una altra vegada... l'altre 1/4 de cafè per sobre, era com un dejá vu... No he volgut mirar, però he sentit com algu reia per darrera meu. Capullos!!! Finalment me n'he sortit i me n'he anat cap a la feina.
No, sense abans d'arribar-hi, descobrir que els meus talons s'enfonsen en una mena d'asfalt dels 20 duros que tenen a Londres, una goma de color negre que serveix per enganxar al terra les plaques de la sortida d'aigua. La major part del camí de tornada l'he fet de puntetes.
Per sort, ja s'ha acabat el dia. Esperem que demà sigui més bo i menys gafat que el d'avui.