Portes malignes!!

Aquest matí he anat a buscar la meva dosis diària de cafeina, "skinny latte to go please". El meu cafè per emportar, quin gran invent!! Arribo a l'estació i el metro estava parat amb les portes tancades. Baixo les escales, les portes seguien tancades, em planto davant del metro i les portes s'obren, quin bon rotllo!!! Però just faig el primer pas per pujar al vagó i sento el "pipipipipipipipi" de les portes que es tanquen, merda!!! M'ha enganxat al mig, m'ha fet un bon meneadito, però amb tota la mala pata que el cafè m'ha sortit disparat com una font i he batejat a mig vagó. "Sorry, sorry, sorry, sorry..." Al menys he dit trenta vegades sorry. La gent no em mirava massa bé, "mama pooooooor!!!" Però ja no podia baixar, el tren estava en marxa. He agafat kleenexs del bolso i molt amablement els he ofert a la gent, tothom m'ha ignorat, excepte una noia molt simpàtica que m'ha dit que "no, gràcies, tot està bé". Segurament ha reaccionat així perque no ha vist el medallot que li he plantat al baix de la seva camisa blanca impoluta. He pensat que millor no ensenyar-l'hi. A un senyor que portava una camisa a quadros li he deixat una màniga a topos cafè amb llet, no feia cara a masses amics, per tant he decidit evitar-l'hi la mirada tot el viatge.
Buuuuuf!! Ha sigut el viatge en metro més etern que he fet mai. I si, jo també m'he tacat, però la veritat és que he sigut de les que ha sortit més ben parada de l'accident... :)