Ha costat, han estat mesos de convivència i no li hem demanat ni un cèntim per viure amb nosaltres, però al final ho hem aconseguit!!! L'hem enganxat!! (Mai millor dit). Us deixo proves gràfiques.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Dades Personals
- Laia
- Aquesta sóc jo: la Cudu, Codolang o Condesa de Perpignan. El blogg està dedicat als meus amics perque puguin ser partíceps de les meves anècdotes, experiències i aventures a London City. Espero que em visiteu sovint, virtualment o in situ!!!
10 comentarios:
Jajajaja
Impressionant Laia... Impressionant...
Jajajajaja
A veure quan et puc escriure un mail explicante les meves aventures... (ja t'aviso q no hi surten rates)...
PETONETS!!!
Eeeeeeeeeeeeeeeeegs... joder, Condesa, on està la teva finura de sang noble?! Lo mínim haver-la vestit de Minnie Mouse abans de la foto! I si era el Ratoncito Pérez en excedència?
Pobre ratatoullie!!!
realment el bitxo és asquerós ... i pensa que ha pogut fer danses tribals sobre el llit o per la nevera provoca esgarrifances ....
Ja era hora... pero crec que la foto la podies estalviar... només veure-la i pensa que s'ha passejat per la casa...ecuts
Al final heu pillat a en DANGER MOUSE ( http://i108.photobucket.com/albums/n22/fourdots1962/DM.jpg )
Jo ho declararia festa Nacional del PIS cada any!! Felicitats per la VICTORIA! no preguntaré que va passar despres de la Foto...
JJ.
La veritat és que quan vaig veure la rateta enganxada al paper i que plorava, em va fer molt pena... Deuria patir molt, una mort molt lenta.
La Joanna va tenir la genial idea de matar la rata amb una ampolla de cava buida, donar-l'hi un cop sec al cap i apali, a l'altre barri, però després no ens atreviem... Total com que estavem les 3 noies soles a casa, vam acabar anant a buscar el veí de dalt a les 11h de la nit perque ens vingués a treure la rata de casa. El pobre noi va baixar amb pijama i mig sobat, va agafar la rata i la va portar al carrer, diu que la va deixar a sota d'un arbre, però enganxada en el paper, perque un cop s'hi enganxen, no hi ha manera de desenganxar-les... Total, que deuria ser menjar per algun gat del veinat, l'endemà no n'hi havia ni rastre. Quina vida més cruel i que dur que és ser rata!
Podries recordar... q la Joanna és Australiana... i home duu això de pillar una ampolla i trencar-la a la sang (JAJAJA impressionant... m'hauria agradat veure el quadre de sang q haurieu deixat... JAJAJA) La Sophie és massa fina, ¿no us va preguntar si allò era realment una rata??? i bé... tu, tu... ets tu... Simplement... ;P
Apali...
Petonets
Al final les enganxines han funcionat!!! Felicitats.
També s'ha de dir que la probabilitat de que la hagueu trobat les noies era altament previsible (llei de Murfi).
Misitus
Poz zi, poz zi... Llei de Murphy! :)
Publicar un comentario