Avui he anat a l’Starbucks, arribo al mostrador i demano un Frapuccino, la conversa ha anat aixi:
Noia: Regular???
Jo: Yes, yes
(he contestat per inercia, el meu cervell ha pensat: regular = normal, ok!). I llavors sento que la noia li diu al seu company
Noia: Grande Frapuccino!!!
I jo pensava... Grande???? No, no, no, no…
Jo: Excuse meeeeee…
M’ha ignorat i dirigint-s’he a mi:
Noia: £3.25
Jo: Excuse meeeeeee, I want the small one.
La noia em mira amb cara flipada i em diu: You want the small one???
Jo: Yes, please.
Noia: It’s all right. How much do you have??
Jo: ??????? (Crec que s’ha pensat que em semblava massa car i que per aixo volia la mida mes petita)
Li repeteixo: No, no, I want the small one.
La tia cancela el ticket i em cobra un de petit.
Noia: Ok, £2.95
Li dono un bitllet de £20. Em mira raro. Pero si nomes vull un Frapuccino petit!!! No entenc res de res. Me’n vaig al final de la barra i alla arriba el meu Frapuccino, es enorme!!!!!
Li dic al noi de la barra.
Jo: I asked for a small Frapuccino.
El tio mira les comandes que te per preparar i em contesta:
Noi: This is the only Frapuccino I have…
Apa doncs! Una super galleda de café!!! Ni que parles Xino!!! Total, de l’unic que puc estar contenta es que m’han donat un Grande Frapuccino a preu de Small Frapuccino.
Aixi com a referencia i com a reivindicacio al Sr. Starbucks, a part de tenir tapes de take away que salten i taquen a la gent, haurien d’aclarir els termes de les mides de cafes. Us explico, quan diuen TALL volen dir SMALL, quan diuen GRANDE volen dir MEDIUM i quan diuen VENTI volen dir LARGE. Aixi no hi ha qui els entengui!!! I per cert… que coi vol dir, Venti????
12 comentarios:
vint en italià! :P
PS: No et sortiria més a compte comprar una cafetera per casa i fer els cafès al teu gust?
Venti... sinco sentímetros de vaso? no dius que és el 'large'? Joder Laia! tant d'anglès i ni papa d'andalús...!
Jajajaja...
Esteu a tope too... (q podria ser dos o també...) jajajaja...
Cabanilla's way of life...
Q per cert, va ser els Cabanillas q es van pendre un Machiatto Caramelo gracies a la formidable pronunciació del menda (o sia jo) i a l'increïble esforç de la dependenta de l'Starbuck (bueno de fet a mi va fer l'esforç de donar-me algo... q hi havia un vellet q es va haver de mullar la madalena a una ampolla d'aigua xq el café no el va olorar... tot això va passar mentre dessallotjaven el British Museum... :P)
Ens veiem a les pistes...
koko
Si, Charlie si... M'estic plantejant portar-m'he el cafe fet de casa i evitar-m'he tots aquests traumes!
Kanu, tens tota la rao, Ventisinco!!!! Com no hi havia caigut!! jajajaja
Koko, tu tambe podries escriure un blogg amb les histories que us van passar. Jo crec que tot el que em passa es cosa de Londres...
Jajajaja...
La culpa sempre dels altres... De fet, xq ha de ser meva???
Jajajajaja...
Londres, tu estàs molt valenta eh??? :)))))
Jajajaja
El tema del Starbuck és ua broma de mal gust, també et podrien demanar si vols el cafè bullin, evaporat o només que et deixi sense papiles gustatives durant 4 hores...
Muerte al sturbucks!!!! Visca el Lo Blanc.
De veritat Laia, quan tornis escriu un llibre, de títol: "El triangle de Codolà: Mataró, London, Perpingnan"
Quantes coses que et pasen!!!
Ho sé, ho sé... Jo crec que els de l'Starbucks em tenen mania.
Papi, m'agrada el títol del llibre!! ;)
El Starbuck's és tot un concepte empresarial que no acabo de veure clar... per quantes mans passa el teu Frapuccino Macciato amb Colacao? el que agafa la comanda, el que et cobra, el que guixa el got (eing?), el que et dona finalment el barrenyo...
Al bar Franz del meu carrer un sol paio es capaç de preparar bocata+cocacola+tallat sense ni suar.
Dani, tens tota la raó del món, visca l'Edu del Franz!! En queden pocs com ell.
Dóna records a la Mireia. :)
Hola Laia, sóc la Raquel (la teva cosina), jejejej també anomenada la Cudu amb els amics.
Bé, només saludar-te, perquè buscant informació sobre el teu avi, he anat a parar al teu blog.
Res, doncs això, que avui he anat a visitar a l'oncle Josep i li he portat uns documents que havia perdut durant la guerra, i gràcies a una cosina que tinc per part de mare que també viu a Anglaterra, el Ministeri de defensa ha enviat una còpia conpulsada d'aquests documents al teu avi.
Ha estat molt content!!!
Bueno "Cudu" ens veiem per aquí. Un petonet
Publicar un comentario